COM ES VALOREN ELS DANYS D'UN ACCIDENT DE TRÀNSIT?

Durant molt de temps la determinació dels danys personals, lesions i indemnitzacions per mort en un accident van quedar a mans dels Jutges en base al principi de lliure valoració de la prova, creant-se una situació que podia originar greus desigualtats, doncs unes mateixes lesions podien ser tributàries d’imports significativament diferents, beneficiant o perjudicant a les víctimes en funció del criteri que en aquella ocasió s’hagués pogut arribar a determinar.

Després de diferents processos i reformes que van incloure barems que igualment no arribaven a solucionar la desigualtat indemnitzatòria i tampoc creava una necessària seguretat jurídica, i que de ser orientatiu va passar a ser d’obligat seguiment, es va  establir un sistema de valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de trànsit que s’articula en dues parts:

1. La primera fa referència als criteris generals per a la determinació de la indemnització del dany corporal.
2. La segona fa referència a les regles per a la valoració del dany corporal.

Criteris per a determinar la indemnització del dany corporal

En aquest bloc parlarem del primer d’aquests elements, és a dir, dels diferents criteris per a determinar la indemnització del dany corporal.

Cal dir d’entrada que es valoren tots els perjudicis que s’hagin causat a les persones com a conseqüència del dany corporal ocasionat per fets derivats de la circulació de vehicles a motor.

La reparació íntegra del dany és un dels principis fonamentals que s’ha buscat amb les diferents reformes practicades, i ara es tenen en compte totes les circumstàncies personals, familiars, socials i econòmiques de la víctima, el dany emergent i el lucre cessant durant el temps d’impediment laboral com posteriorment en el futur.

La determinació dels concrets elements del dany personal que experimenta cadascú que ha patit un accident s’obté comparant l’anterior situació amb l’actual per a verificar les diferents conseqüències i pèrdues experimentades per la víctima, abastant no tan sols el dèficit corporal i funcional que pugui tenir sinó també la pèrdua d’activitats, del seu desenvolupament personal, vital, social i de relació.

Cal a més separar el que són danys patrimonials dels no patrimonials, i dins els primers, distingit el dany emergent del lucre cessant que té en compte no tan sols la pèrdua d’ingressos de les rendes del treball personal sinó també, amb certa dificultat probatòria els casos de persones pendents d’accedir al mercat laboral, en situació d’atur o amb dedicació exclusiva a les tasques de la llar.

Regles per a la valoració del danys corporal

Aquest dany ha de ser objectivitat en tots els casos. Tan sols s’indemnitzarà segons les regles i amb els límits que té establert el sistema, sense que es puguin fixar indemnitzacions que no segueixin els seus criteris. L’excepció a aquesta norma és la possibilitat d’indemnitzar perjudicis excepcionals que són els rellevants, ocasionats per circumstàncies singulars i que no estiguin contemplats en el barem.

Una altra qüestió a considerar és que relacionat amb l’oferta motivada sigui necessari un informe mèdic i s’apliquin deures recíprocs de col·laboració tant per part dels lesionats com respecte de les asseguradores perquè es coneguin les lesions i el seu curs evolutiu.

Per a la determinació de les circumstàncies per a la valoració del dany s’ha de tenir en compte el moment que coincidirà amb la data del sinistre i els conceptes perjudicials indemnitzables també vigents a la data de l’accident.

En qualsevol moment les parts o el jutge a petició d’alguna d’elles, poden acordar la substitució total o parcial de la indemnització per la constitució d’una renda vitalícia, per intentar donar una major protecció als menors i a les persones amb discapacitat.

Un element a tenir en consideració es que a diferència del que es feia abans de la reforma on es tenia en compte la seva revalorització en base a l’IPC com a mètode que servia per a garantir mantenir el nivell adquisitiu de les indemnitzacions, ara es fa cada any una actualització que en molts casos pot anar per sota del que implicaria l’aplicació de l’anterior criteri, rebent aquesta manera de fer nombroses crítiques que es mantenen a dia d’avui.

Com a definicions que cal tenir en compte, destaquem les següents:

• La pèrdua d’autonomia persona, fa referència al menyscapte físic, intel·lectual, sensorial o orgànic que impedeix o limita la realització de les activitats essencials de la via ordinària, com podrien ser: menjar, beure, netejar-se, vestir-se, aixecar-se, asseure’s, estirar-se, etc.
• La figura del gran lesionat es defineix com aquell que no pot dur a terme les activitats essencials de la vida ordinària o la major part de les mateixes.
• Es defineixen les activitats específiques de desenvolupament personal com les relatives al gaudi o al plaer, a la vida de relació, a l’activitat sexual, a l’oci, i a la pràctica d’esports, al desenvolupament de la formació o desenvolupament d’una professió, activitat o treball.
• L’assistència sanitària fa referència a la prestació de serveis mèdics, hospitalaris, farmacèutics i altres prestacions que es requereixen per al diagnosi o tractament de les lesions, i també el transport que és necessari perquè la víctima d’un accident pugui tenir la necessària assistència.

Es defineixen també dos elements d’ortopèdia que són importants per a valorar certes lesions que requereixen del seu ús com són:

1. Les pròtesis, que són aquells productes sanitaris, implantats o externs, que tenen per finalitat substituir total o parcialment una estructura corporal o modificar, corregir o facilitar la seva funció.
2. Les ortesis, que són els productes sanitaris no implantables que s’adapten individualment a cada pacient i es destinen a modificar les condicions estructurals o funcionals del sistema sensorial, neuromuscular o de l’esquelet.

També es defineixen les ajudes tècniques i productes de recolzament per a l’autonomia personal que serien els instruments o equips utilitzats per una persona amb discapacitat que potencien l’autonomia personal o compensen les limitacions en l’activitat que pugui tenir.

I finalment es defineix la unitat familiar, que engloba tant al matrimoni com a les parelles de fet, i seria la que està integrada pel cònjuge o parella, pels fills, ascendents i altres familiars i propers que convisquin amb ells.

_______________

Des d’Adacc Advocats Accidents Catalunya volem ajudar-vos en qualsevol qüestió o dubte que tingueu en relació a la producció d’un accident de trànsit o que s’hagi produït en d’altres àmbits diferents, com en el laboral, marítim, aeri, domèstic, escolar, etc. No dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres. No cobrem res per resoldre aquests dubtes, doncs compartim les vostres preocupacions.